Els diàlegs i el gran cine
Avui he vist Ratas a la carrera. No és una pel·lícula amb massa aspiracions, però té un repartiment que ja voldrien molts directors. Tot i amb això, és una succesió de gags, sovint manits i sense justificació, que arriba a un final molt políticament correcte, però totalment americà.
Al llarg del visionat, m'han assaltat alguns dubtes:
a) Era John Cleese l'enginy de la cursa que explica la pel·lícula?
b) Era la tia de Nikita una de les participants?
c) Com un gag tan potent com el següent diàleg és a una pel·lícula d'un guió poc elaborat?
EL GAG: Owen Templeton és a la barra d'un bar esperant que algú l'atenga. La cambrera està d'esquenes.
OWEN: Perdone, senyoreta.
La cambrera es gira en actitud molesta. Té un aspecte singularment masculí.
OWEN: Ups! Disculpe, pensava que era una dona.
CAMBRERA: Sóc una dona.
Em recorda molt a la seqüència d' Els cavallers de la taula quadrada en què el Rei Artús pregunta a una vella qui és el propietari del castell. I no cal que m'estenga en els detalls, perquè resultaria redundant.
També és cert que avui és diumenge i no podíem esperar que Telecinco programara Ciutadà Kane per als culturetes amb el criteri famolenc.
