La feina de guionista és oscil·lant: tant pots guanyar-te la vida sobrerament com pots trobar-te enmig del no-res demanant feina, amb l'única garantia d'una certa experiència i una o dues o tres proves (specs) que quasi mai resulten representatives de l'estil personal.

Fa poc em vaig veure forçat a buscar treball fora del País Valencià. La ficció, a casa nostra, està menyspreada pels directius de la televisió autonòmica, molt més inclinats a la caspa i als falsos debats sobre política regional. Deuen creure que és preferible mantenir l'audiència merdosa (quantitativament i també qualitativa) que els proporciona la programació que ofereixen, abans que no provar amb projectes més ambiciosos que situen la cadena al costat d'altres autonòmiques indiscutiblement solvents. Amb tot, mantenen Altra oportunitat i L'alqueria blanca, dues sèries d'una elaboració més o menys acurada, acostumats, com ho estem, a empassar-nos històries insofribles de personatges increïbles. Aquestes dues telesèries m'empenyen a conservar una certa esperança pel que fa a la ficció al País Valencià.

Sempre he volgut viure de la meua creativitat. Com molts, he desitjat des de ben menut escriure la gran novel·la que em catapultara al reconeixement públic. Però, com a molts, aquesta il·lusió em va desaparéixer ben prompte; dalt o baix, quan em vaig adonar que escrivia en una llengua minoritària, d'escassos recursos i futur incert. Per sort, encara no m'ha arribat el moment de treballar amb altra llengua. Si arriba, mentre em paguen, estaré encantat. En tot cas, la decisió no és meua, sinó dels meus ingressos mensuals. I no està el cos per a marranades.

Així, se'm presenta el gran dilema de si abandonar tot allò que estime a canvi de créixer com a guionista, o si supeditar la meua incipient carrera per preservar tot allò que, en certa forma, també ha estat un somni.

La sensatesa és irrebatible: si he de marxar, marxaré. Aleshores, quan això ocòrrega, se'm presentarà el segon gran dilema: si no he estat capaç de fer humor quan m'he trobat decaigut (i la major part dels decaïments han estat ocasionats per un període de controvèrsies sentimentals), podré fer humor o, en definitiva, crear, quan em trobe a molts quilòmetres de casa?

De moment, tinc feina ací i n'estic molt content. Però és molt possible que, en poc de temps, haja de prendre una determinació que marcarà, sens dubte, el meu futur, tant en la faceta emocional com en la professional.