Fa una porronada de temps que no escric ací. Vaig crear el bloc amb una intenció purament estratègica: pretenia acostar-me a una persona que ha acabat distanciant-se de mi per voluntat pròpia. Ja que, una volta iniciada la història, no tenia sentit projectar al món les meues voluntats, vaig abandonar l'alternativa. Tampoc hi vaig acudir quan em trobava commogut, pertorbat, trastornat... malalt per la ruptura. A fi de comptes, açò no ho llegeix ningú. Simplement és un recurs per sentir-se global. Per aprofitar les tecnologies enriquint-se l'ego. Que ja s'ha de ser miserable per satisfer aspiracions escrivint-li aquestes cançons a la lluna.

Doncs ara hi he tornat. Amb la regularitat que em passarà pels collons, evidentment. I amb els continguts que em passaran pels collons. Amb tanta fricció, acabaré amb els collons escaldats, però em sentiré lliure per dir el que em passe pels... El que vulga. (NOTA: Comprar Amniolina). Si vull cagar-me amb la puta que va parir algú, doncs m'hi cagaré. Si vull elogiar una merda de pel·lícula, doncs l'elogiaré. Ja veus tu, quin sacrifici!

I si he tornat ha sigut per proclamar als quatre vents que sóc una puta merda. Estic en l'atur, em dedique a una professió inestable com és la del guió, les possibilitats laborals són mínimes i, per a més inri, m'he separat de qui era la meua parella des de feia catorze anys i, com sóc tan generós que he renunciat a qualsevol disputa econòmica per la casa, no tinc on caure mort. O sí: un cotxe. Un lamentable Picanto amb més merda que al disc dur del Bigotes i amb més quilòmetres que la ploma de Garzón. Dormir a un cotxe: eixa és la meua realitat.

No hi dorm, que conste. Encara dispose dels contactes justos per fer-ho a un llit.  I me'n servisc. No me'n queda una altra. Però l'hospitalitat dels altres, si s'estira, m'acaba molestant. Em sent estrany, per més que la cordialitat presidisca les relacions amb el meu protector. Com si irradiara compassió. El problema de notar la compassió dels altres no és relacionar-la amb un excés d'arrogància, sinó prendre consciència de la nostra situació, que és, per regla general, lamentable. A més, hi ha tot allò de la pèrdua de l'espai propi, de la llibertat individual...

Total, que el més útil que he fet al llarg del dia ha sigut redactar aquesta nota i llegir elpais.com. Si hi ha dies que, si no t'alces del llit, guanyes diners, jo podria estar alicatant-me fent una becada. Ni per a això servisc, xe!