És important desdejunar-se bé tots els dies. El cos ha de començar el matí amb vigor. Comprenc perfectament les persones que asseguren no poder iniciar una jornada sense el café. Doncs clar que no! Jo, sense falta, religiosament, després de rentar-me la cara, m'adrece a la cuina com si fóra un orc a la recerca de qualsevol substància que m'espavile: un café, un tallat, una esnifada de butà... Val a dir que preferisc café o tallat. A diferència de molts fumadors, em continc per al primer cigarret. Potser perquè m'encanta assaborir el desdejuni abans de la glopada amarga del tabac. Si tot va bé, tan bon punt deixe la tassa a la pica, vaig al lavabo i, com va dir aquell gran poeta, desmenge. Si això, un poc més tard, ja em fumaré el cigarret.

Però he notat que, a pesar que, tal i com ho he contat, hi ha marge per a la improvisació sobre quan i com realitzar cadascuna d'eixes activitats, tot plegat s'ordeix segons un protocol intern, tan assumit que sembla inexistent. Si sou dels qui us dutxeu de matí, abans d'eixir de casa (perquè si ho feu al carrer, probablement patireu fred), proveu a analitzar la seqüència de moviments d'aquesta petita dansa en honor a la deessa de la Higiene. Quasi podríeu arrodonir-la amb música, de tan precisa com és. Entreu, obriu l'aixeta i obriu l'armari, n'agafeu una tovalla, la deixeu sobre la tassa del vàter, comproveu la temperatura de l'aigua i us lleveu els pantalons, us renteu les dents controlant que no isca fum de l'aigua perquè us sabria greu malgastar-ne més de la necessària abans que es calfe i, irremeiablement, penseu que sou uns opulents per poder malgastar aigua abans que es calfe si a altres parts del món la gent mor de set o de disenteria o d'una altra malaltia que fa lleig de sentir, però aviat us la sua occidentalment i escopiu l'aigua de la boca, una altra volta, glopeig, us fiqueu a la dutxa i finalitza el primer acte de la coreografia matinal al lavabo. Almenys, jo seguisc aquesta i dubte que la dels altres varie molt. Parle d'homes, eh. En el cas de les dones, com a mínim per la meua experiència de conviure-hi, el procés es retarda una mica a causa del pèl, que comporta tot un univers d'atencions tan delicades com imprescindibles. Per a tot això fa falta un café, es mire com es mire.

Per mil circumstàncies, hi ha hagut voltes que no he pogut desdejunar en despertar-me. No ha estat feina fàcil esperar fins a trobar un piscolabis. Però encara ha estat menys fàcil mantenir una conversa digna amb l'estómac totalment buit. I si hi ha ressaca entremig... En ocasions, quan he demanat l'anhelat café a un bar, quasi ni he pogut pronunciar la sol·licitud. També m'ocorre això: si estic ressacós, se m'entrebanquen, no les paraules, sinó els pensaments. De manera que si unim la falta de café en despertar, la ressaca i el caos psicològic i/o neuronal, afirme que em convertisc en una mutació d'ameba encreuada amb ficus. Que ja són ganes de viure.

Una de les xorrades més infames de la humanitat són els desdejunis al llit. És més, haver-los associat amb un fet romàntic, em desconcerta. No content amb les torrades, la melmelada, el café amb llet, les galetes, el suc i la mantega, l'amant afegeix una rosa a la safata. La meua pregunta és: de quanta capacitat d'equilibri disposa una persona acabada de despertar? Sense introduir-hi la possible ressaca, naturalment. Si, tal i com ens mostren en cine i televisió, el desdejuni romàntic succeeix una nit fogosa, amb les conseqüències ja coneguda d'una nit fogosa, és a dir, tremolors, engarrotament, adoloriments i fatiga general, és possible absorbir líquids sense vessar-ne ni una gota? En un pla més real, no es convertiria el desdejuni en un desastre de llençols tacats i de bugada considerable? Per no esmentar la discussió immediata dels actants.

Els anglosaxons, perquè segurament han estat ells, han promogut la idea que el desdejuni copiós és més beneficiós que distribuir els aliments al llarg del dia en diversos àpats. De fet, el desdejuni al llit és copiós per definició. Un no ha de cometre l'error de presentar-se davant l'amant amb una tassa de café i prou. Amb tot, no crec que encetar una jornada havent ingerit bacó, creïlles, un sandvitx i algunes torrades amb mel siga estrictament saludable.

Un bon desdejuni s'efectua dret davant del banc de la cuina, amb un café ràpid. Lleuger, indolor, diligent, sense floritures (i sense floretes). Si és sense sucre, millor. Encara que no agrade, queda de més valent. I no està malament començar el dia amb una apujada d'autoestima. Si esteu en l'atur, ho comprendreu a la perfecció.