Com deia Montes, la vida pot ser meravellosa. Li costa, però ho pot arribar a ser.

No apareixes en tot un curs de Llatí. Només ho fas a l'últim examen. La vespra has estat parlotejant amb les teues companyes d'estudi. L'únic que has repassat és un text. Però és el text que apareix a l'examen. El claves. La mitja és ponderada. Obtens un 9.75 i superes el COU.

Quan acabes la carrera, estàs confús. I ara què? Et telefona un amic. Et demana una prova de guió per a la productora responsable d'un programa de molt d'èxit en la teua televisió autonòmica. Hi envies material i al cap d'una setmana una xica molt amable t'ofereix la professió de guionista, amb unes condicions excel·lents.

Les emocions no et funcionen bé. La vida domèstica és horrorosa. Una amiga a qui havies perseguit de feia anys, parla amb tu per telèfon, endevines quin jersei duu, ella somriu i no tardeu a besar-vos i, per extensió, a enamorar-vos.

Concloses totes les etapes que creies possibles, et trobes sense feina. Apostes per una iniciativa empresarial personal que funciona massa lentament. El termini de les ajudes de l'atur s'esgota. Estàs vora la fallida total. Però et trobes algú que et pregunta si estaries disposat a fer classes a una acadèmia. Contestes que sí. Passes l'entrevista de treball i dilluns següent inicies una nova etapa de la teua vida.

Al capdavall, sembla que Déu sí que juga als daus amb l'Univers.